lunes, 23 de septiembre de 2013

Educar en l'odi o la síndrome d'Estocolm

(Columna publicada en el diari El Punt-Avui el 14 de setembre)

I dic jo: els catalans no teniu sensació de paranoia o de mania persecutòria? Vaja, us ho pregunte innocentment, des del sud del país, des del País Valencià, on gran part de la població vota llepaculs de Madrid perquè ens desgovernen i ens mangonegen els diners i l'Estatut, i els que no optem pels llepaculs, podem triar entre una ampla gama de partits més o menys progressistes amb una gravíssima síndrome d'Estocolm respecte d'Espanya que afecta de manera perversa una fracció notable de la societat valenciana.
La síndrome d'Estocolm, com us dic, fa que estiguem acostumats a patir despropòsits lingüístics, culturals, identitaris i polítics magnífics sense que se'ns despentine un pèl del cap i sense que se'ns altere l'expressió. De totes formes, si ho pensem fredament, com que els valencians es veu que ens sentim la mar de còmodes entre el setge i el segrest, no resultem molestos per a Espanya i els que manen tenen clar que se'ns pot anar aniquilant tranquil·lament amb l'insòlit Decret del plurilingüisme o revifant, quan convé, l'inflamat i inflamable discurs secessionista (El que no saben, però, és que encara hi ha valencians, potser cada vegada més, que no ens creiem la martingala del plurilingüisme i a molts, el discurs secessionista ens la bufa…). Però ja sabeu que els valencians, potser, estem fets d'una altra fusta (o no?).
Tanmateix em fa l'efecte que els catalans deuen estar posant-se malalts a cop de persecucions més o menys subtils. En aquest sentit em crida l'atenció, per exemple, que el dia que comence a filar aquesta columna, millor o pitjor assumits la fenomenal derrota i el ridícul dels Jocs Olímpics, les portades dels principals diaris espanyols (ABC, El País, El Mundo, La Razón…) van plenes de titulars relacionats amb Catalunya, que si el doble discurs de Mas, que si la legitimitat de la consulta popular, que si la prohibició de la cadena per la independència… És que ja no hi ha guerra a Síria? És que no ha passat res al món?
Menys subtils són les declaracions d'alguns personatges que ja haurien d'haver presentat la dimissió per falta de professionalitat (i moltes altres coses), com Francisco Pérez de los Cobos, president del Tribunal Constitucional: “el problema es que hay dos generaciones de catalanes educados en el odio”. La implicatura és clara: educar en una llengua minoritària i minoritzada és educar en l'odi.
En això de l'educació en l'odi els valencians tenim segles d'experiència, veieu? Tenim generacions i generacions educades(en espanyol!) en l'autoodi, grapats d'analfabets incapaços d'escriure en la seua llengua, cabassos de submisos que porten a l'ADN la culpa i la vergonya de ser valencianoparlants, cretins que encara mantenen que la llengua que s'estudia a l'escola és una llengua “de laboratori” (m'encanta l'expressió!) i que per això els néts no s'entenen amb els avis. Educar en l'odi… “cree el ladrón que todos son de su condición”. Ai! Que potser la mania persecutòria la tinc jo?
Publicar un comentario