lunes, 22 de febrero de 2010

Aquelles coses de dones...

(Columna publicada al diari "El Punt" el 20 de febrer)

Fa dies que, a la faena, estic de trasllat de llibres (ja us explicaré el perquè). Al llarg d’aquestes setmanes he mogut amunt i avall tants volums (i alguns tan pesats), que quan arribava a casa no em veia amb cor d’engegar l’ordinador i filar aquesta teranyina columnística. Avui, però, es veu que m’he vist més animada i ací em teniu, agulla en mà (o en tecla, segons es mire).
No sé quin botonet he premut que ara, cada vegada que pose en marxa la màquina, va i m’apareix a la pantalla el portal de hotmail, i m’he adonat que aquest portal era per a mi una cosa d’aquelles que mai no veus encara que mires. Hi he parat atenció i –com diuen al meu poble- xica, calla! Amb què m’he trobat? Doncs m’he trobat que, com altres portals, té una sèrie d’etiquetes: “deportes, entretenimiento, motor, corazón, el tiempo, etc, etc i… mujer! Busque a veure si hi ha alguna altra etiqueta on pose “hombre”. Però, no la trobe.
Caram! No sé què pensar. Això significa que la pàgina en qúestió fa una d’aquelles manides discriminacions positives i/o compensatòries? O és que totes les altres etiquetes no van amb nosaltres, les dones? O és que se suposa que si ens interessen ja ens les mirarem? Per buscar una mica més la justificació d’aquest apartat especial “mujer”, clique i el desplegue… Jo em pensava que la frivolitat i el poc seny només ens l’atribuïen aquelles revistes suposadament “femenines” de què ja us he parlat en alguna ocasió. Però, no! Resulta que la xarxa, "la creme de la creme" de les noves tecnologies del segle XXI també es pensa que les dones som una mica ximples i que tenim uns interessos limitats a : “moda, belleza, novias, familia, hogar, sexualidad, horóscopo…” no sé si me’n deixe cap, però sí que us puc assegurar que no n’hi havia cap que diguera cultura, ciència, economia, política o literatura, posem per cas.Això sí, igual com passava amb les revistes, els consells no tenen desperdici: “Cómo conquistarle sin palabras: sólo con los movimientos de tu cuerpo.”Com sol dir-se vulgarment: Això sí que em deixa a quadres! Ara comprenc per què sempre m’ha anat tan malament en temes de “conquesta”… Perquè jo parle pels descosits! Però, clar, jo sempre havia pensat que a les xiques com jo: modestestes d’aparença (per no dir directament: ràncies) i maldestres de moviments, l’únic que ens quedava era el do de la paraula. Ara ja veig que no, que dec ser un fracàs en temes de seducció! No tinc consol: hotmail m’ha obert els ulls a les misèries de la meua femineïtat.