domingo, 24 de octubre de 2010

Ja no em sona a xinés...

(Columna publicada al diari "El Punt-Avui" el 23 d'octubre)

Els que em coneixeu bé sabeu que l'únic dogma en què he cregut mitjanament al llarg d'aquests anys és la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Des que tinc consciència d'identitat he aspirat a assolir la normalitat que té qualsevol ciutadà de bé... Vaja, vull dir qualsevol ciutadà com jo, que paga impostos, va a votar, participa en les associacions de pares i mares etc.
Deu fer ja uns vint anys que maltracte la meua paciència i la meua bona voluntat maldant per ser com els altres. Com els altres que només parlen una llengua. Com aquells que parlen l'altra llengua, la que no és la meua.
Sempre he confiat que si algun dia s'arribara a aplicar com toca la LUEV arribaríem a l'anhelada igualtat; tots seríem ciutadans normals. Tanmateix, aquests dies tinc la sensació que el meu acte de fe comença a fallar. Veig que només fem que anormalitats: llegesc al periòdic “El Consell repartirà 5.000 guías de conversación chino-valenciano a través de las oficinas Tourist Info para promocionar este idioma entre los 14.250 orientales que viven en la Comunitat”. He de felicitar els autors de la guia, la realització de la qual deu haver costat un esforç titànic i felicite també i els ideòlegs i promotors de la iniciativa, perquè està clar que en un món que tendeix a la globalització està molt bé que 14.250 orientals sàpiguen que a la Comunitat es parla una altra llengua que no és l'espanyol. Respectar els nostres signes d'identitat és una bona manera de muntar al carro de la mundialització amb la cara ben alta i en condicions d'igualtat amb les majories.
Tanmateix no puc deixar de plantejar-me un parell de qüestions: els immigrants orientals que ja viuen a la Comunitat van a la Tourist Info? No ho sé, jo sempre he tingut la idea que la cultura oriental, almenys els nostres veïns de barri, se centra més en el treball que en el lleure...
D'altra banda, com volem fer que els nostres veïns xinesos es creguen les guies de conversa si nosaltres, almenys els pacients habitants del Sud, a penes podem sobreviure parlant valencià? I, sobretot, com volem que creguen que parlar valencià és profitós per a res si posem la televisió i, per exemple, als Serveis Territorials moltes les les notícies (sobretot les d'Alacant) es fan directament en castellà? Per cert, això em recorda que quan feia classe de llengua a centre de producció de Canal 9 d'Alacant a penes tenia un parell d'alumnes que foren competents des del punt de vista lingüístic i, a més a més, em consta que per a treballar en aquest ens no cal acreditar cap tipus de coneixement lingüístic...
M'heu de creure si us dic que vull tindre una visió global de la normalització lingüística, però no puc deixar de pensar que no podem construir-se edificis de qualitat sobre fonaments plens d'escletxes: mentre queden mestres per reciclar i adquirir una bona competència lingüística, mentre hi haja zeladors, metges i infermers als centres de salut i als hospitals que no poden entendre ni atendre els pacients en valencià, mentre continue resultant-nos incòmode intervindre en la nostra llengua en una reunió de veïns perquè la majoria no parla com nosaltres, mentre no hi haja premsa en valencià en el nostre quiosc habitual, mentre continuem sense tindre un servei o un gabinet de promoció del valencià en molts dels nostres ajuntaments, mentre no tinguem tot el que tenen els que parlen l'altra llengua, de què ens serveixen les 5000 guies de conversa valencià-xinés?