(Columna publicada en el diari El Punt Avui el 7 de febrer de 2013)
Deixeu-me que us conte més coses del meu barri (ja sabeu que jo sóc
una dona, més que de poble, de barri): fa uns dies, en anar a pel pa em
trobe la Maribel, la fornera, fora de sí, quasi a punt d'una crisi
nerviosa. Què tens, dona? Fas mala cara. Que què tinc? —Em diu mentre es
venta amb una blonda per a pastissets— Mira! I m'allarga un paper de
publicitat d'una carnisseria d'un barri veí del nostre que et regala
tres barres de pa si compres un quilo de cuixes de pollastre. Els
carrers estan empaperats de publicitat de la carnisseria aquella. Les
bústies en van plenes. “Pan gratis para todos!!!”, resa el
fullet. I per a què vol la gent tant de pa? —És el primer pensament que
em ve al cap— si amb un quilo de cuixes no hi ha prou pollastre per a
mullar tantes barres!
Mire fixament la fornera, una dona baixeta,
d'aspecte amable, ulls vius, somriure atent i tracte afectuós. Maribel
es passa una mà per les galtes acalorades d'indignació mentre amb
l'altra busca la barra que li he demanat i que em costarà 80 cèntims. Me
l'embolica, com sempre, amb un paperet de color indefinit i si no tinc
monedes soltes per a pagar-li-la avui, em dirà que ja li la pagaré quan
puga. Em consta que ens fia el pa a més d'una veïna (i segurament més
d'una vegada s'ha quedat esperant que li paguen…) Ja dic que Maribel és
una dona amable i és, a més, la fornera del barri de tota la vida. La
qüestió és que ara ser un comerciant de barri comença a ser un problema,
sobretot si el que vens és pa.
Sant Vicent del Raspeig és un
poble amb una gran tradició de forns i de pastisseries, però a moltes,
com la del nostre barri, mantenir-se obertes els costa molt a causa de
la competència deslleial que pateixen des de fa uns anys, sobretot per
part de grans superfícies i gasolineres que obrin tots els dies i
oferixen pa a totes hores mentre els forns de tota la vida, comerços
normalment familiars, només obrin fins al diumenge a migdia i tanquen
els dissabtes de vesprada (i amb gran esforços) i ara també pateixen
l'assetjament per part d'altres comerços que pretenen fer negoci amb el
pa dels altres.
“Pan gratis para todos!!!” No us sembla una
manera indignant de frivolitzar una de les coses més importants de la
vida? Això no pot ser, el pa s'ha de pagar. En principi, una barra de pa
pot parèixer un objecte insignificant, però en el fons és el símbol de
la dignitat de les persones. Representa la resignació humana al castic
bíblic del treball: “et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”, va
dir Déu a Adam i des d'aquell moment hi ha alguna cosa més humiliant per
a una persona que no poder guanyar el pa per als seus fills?
Entenc
jo que, en els temps que corren, cadascú s'ha de buscar la millor
manera de guanyar-se el pa, però em sembla que anem malament si el que
fem és convertir la nostra societat en un món de llops a canvi de vendre
un quilo de cuixes de pollastre amunt o avall. Em fa l'efecte que
frivolitats del tipus “pan gratis para todos”, a més de ser
innecessàriament perjudicial per als forners del poble, trau la part més
fosca, més depredadora i, en definitiva, més “cutre” del veïnat. Us
imagineu alguns veïns comprant cuixes de pollastre a cabassos total per a
acabar tenint tones de pa dur per a ratllar?
Crec que hi ha
maneres molt més dignes i molt menys danyoses d'atraure i conservar la
clientela. Al nostre barri, per exemple, també tenim carnisseria: la de
l'Encarni, de cal Rosendo, un establiment senzill, discret i net, on
normalment no regalen res, però en el qual pots tindre la seguretat que
compraràs gènere de qualitat a un preu raonable (encara que no tan barat
com el que regala pa), mentre la carnissera et pregunta què et sembla
la reforma escolar o com està el teu home o si als teus fills els va bé a
l'escola i t'explica que la seua filla s'aplica molt en aquesta o en
aquella assignatura i, quan vages a pagar, si mires el preu de la
bàscula i compares amb el que et cobren, veuràs que sempre et lleven els
cèntims del “pico”. A més a més, si l'Encarni no pot fer
funcionar el datàfon (ja us vaig contar que de vegades es fa un embolic)
o no tens diners per a pagar, et dirà com la Maribel : ja em pagaràs
quan pugues!
