(Columna publicada al diari El Punt/Avui el 21 d'abril)
Mai no m'ho hauria pensat: mossen Rouco Varela i jo estem d'acord. Ja
us veig les cares: no us ho creieu o què? Què passa? Aquesta que us
escriu vol declarar públicament que, com Mossen Rouco, “estic molt
descontenta amb el govern”. És més, trobe que les solucions a la llei de
l'avortament que aporta el govern no és que siguen insuficients, és que
són directament una insensatesa i una pèrdua de temps.
La gent
està quedant-se sense casa, els pares i les mares de família estan
perdent els treballs amb què pagaven la hipoteca i mantenien els seus
fills, la tisorada del govern en educació està convertint el sistema
d'ensenyament públic en tristos parracs, les llengües minoritàries
tornen a ser perseguides fins i tot pel TSJC. De veres creuen que a les
dones ens importa l'opinió que un home amb sotana, que —no sé si és un
detall important— ha renunciat a concebre cap fill, tinga sobre si
nosaltres podem decidir o no sobre el nostre cos i la responsabilitat i
el compromís que comporta la maternitat?
Teníem la llei
d'avortament més consensuada de la història de la democràcia. Ara va i,
com en tants altres aspectes de la nostra vida política (la nostra vida
en definitiva) tornem enrere amb arguments que freguen la
irresponsabilitat, com el supòsit que les malformacions del fetus ja no
siguen motiu d'avortament, o amb raonaments al límit de la imbecilitat
com aquell que “resa” que el perill per a la mare ja no serà una excusa
(vull remarcar la paraula “excusa”) per a avortar. Anem a veure,
“Monseñor”: que no és una excusa, que és una necessitat; perquè —vosté i
jo tornem a estar d'acord amb una altra cosa— per damunt de tot hi ha
el dret a la vida. A una vida digna. Les dones també el tenim aquest
dret, o no? Ens ha costat anys i panys assolir uns drets que els homes
tenien des del naixement només pel fet de ser-ho; no necessitem ara que
un home amb faldons vinga a dir-nos què hem de fer amb el nostre cos i
amb la nostra vida ni a prohibir-nos res, que a hores d'ara no cal ser
molt intel·ligent per a veure que la solució als casos d'avortament que a
l'església els resulten més incòmodes pel que tenen de pecaminosos: els
embarassos no desitjats, no és la prohibició de l'avortament, és
l'educació sexual responsable.
No noteu un tuf de naftalina i
d'antigor que tomba de cul? Ja sabeu que a mi, en l'àmbit familiar i
amistós, m'agrada l'olor de patxolí, però en “la cosa política” aquesta
olor de camfora i de reclosit em fa venir basques i tremolors. I una
altra pregunta: No teniu la sensació que Rouco Varela fa més rodes de
premsa que el “presidente” Rajoy? Potser és que simplement les fa en viu
i no plasmat (o pasmat, és qüestió d'una lletra només) en una pantalla.
En tot cas, si a mossèn Rouco li agrada ser una estrella de la
pantalla, no serè jo qui m'opose, naturalment. Tanmateix, el que em
sembla d'una imbecilitat magnífica és que després isca l'il·lustre Ruiz
Gallardon, com un bon xiquet, encaixant la clatellada (el calbot a la
meua comarca, ja ho sabeu...) del mediàtic savi de l'església i ens
regale un “no nos hemos olvidado, nos estamos ocupando.” Doncs
ocupeu-vos de millorar la societat des de la política! On s'ha vist que
en un país laic el govern deixe l'església immiscuir-se en el poder
legislatiu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario