martes, 26 de febrero de 2013

Quin merder!

(Columna publicada al diari El Punt-Avui el 24 de febrer de 2013. He de dir que només publicar-la ja me n'havia penedit, per intrenscendent i poc refinada. Però, en fi!. Ara ja esta. A més vull donar les gràcies a tots els que m'heu escrit per aportar alternatives al ja famós "palomino").

No sé si recordeu que fa unes setmanes vaig publicar una columna que tenia per títol “Palomino”, en la qual deia, sense cap pretensió —diguem-ne— “academicista” que no és una paraula catalana. Bé doncs des d'aleshores ençà molta gent m'ha preguntat “i quina és la paraula catalana per a definir “taca en la roba interior”. Ai! Mare meua en quin jardí m'he ficat! O hauria de dir en quin merder?
Per favor no expliqueu als meus pares que em dedique a parlar d'aquestes coses, que sovint em boneguen perquè diuen que ells m'han donat una educació molt fina i jo tinc la llengua (i la ment) molt bruta. Ah! I tampoc ho expliqueu al meu mestre Joan Ponsoda, que ell em va ensenyar a manejar els diccionaris i les paraules i no voldria que descobrira que faig servir el que em va ensenyar amb tan escatològica finalitat.
Per cert, sabeu que ara el professor Ponsoda rebrà el premi d'Escola Valenciana a tota una vida dedicada a l'ensenyament en valencià? Aprofite per felicitar-lo ben de cor des de la meua particular teranyina columnística i demanar-li que es console, que segur que no tots els seus deixebles són com jo.
Com ell em va ensenyar, en primer lloc vaig buscar la paraula al DIEC i al DCVB i després vaig fer servir altres mitjans que ni tan sols existien quan jo assistia a les seues classes, i no vaig saber trobar la solució; però com que ja us dic que no pretenia fer un article lingüístic, ho vaig deixar córrer. Tanmateix, a partir de la curiositat que m'heu traslladat alguns, he demanat opinió a experts que entenen de llengua molt més que jo (ja sabeu que tinc formació filològica però que des de fa molts anys la meua professió és una altra).
Alguns m'han dit que no s'havien plantejat la qüestió perquè no havien sentit la necessitat d'usar el terme. No pot ser! És que els catalans no ens fem “palominos”? Els catalans pot ser no, perquè igual són una mica més fins que nosaltres, però —entre vosaltres i jo—, què seria dels valencians sense “El tractat del pet” de Francesc Mulet!
Se m'ocorre demanar consell al meu company de comarca i d'interessos columnístics, Eugeni Reig, per qui sent un grandíssim respecte i una profunda admiració (sobretot perquè no es talla a l'hora de pegar-me clatellades —crec que nosaltres en diem “calbots”— quan faig alguna cagada lingüística com la de cardar en valencià...). Ell em remet a un dels seus magnífics articles: “El lèxic de les festes d'Alcoi”, en el qual, encara que de passada, fa referència al terme que ens ocupa i explica que la paraula “palomino” és molt viva en el parlar de la nostra comarca, l'Alcoià (jo sóc d'Ibi), però que, en tot cas, és castellana. Llavors demane parer a un altre expert, el doctor Artur Quintana, qui m'atén ben amablement i amb molta paciència i em comenta que en alguns llocs de Girona es diu “llepet”, que sí que és un terme que recull el Coromines en el sentit de què parlem (em comenta més coses i em regala una bona lliçó, que he d'agrair-li, molt i molt, però que no puc comentar ara i ací). No sé a vosaltres, però he de dir-vos que, a mi, el mot “llepet” em resulta tremendament tendre. Em pregunte per què em desperta tendresa i se m'ocorre buscar-lo en el DIEC, on està definit com “taqueta produïda pel contacte d'una cosa que deixa”. Ja sé d'on em ve la tendresa! A casa usem una paraula semblant, però no en el concepte de “palomino”, sinó en un sentit molt aproximat al de la definició del DIEC. Usem la paraula “llepadeta”( no sé si deu venir de “llepet”...). La fem servir en relació amb les salses o els aliments que s'escampen sobre el pa: “posa'm una llepadeta d'allioli”.
En fi! Ja us dic: entre “palominos”, pets, llepets i llepadetes es veu que m'he ficat en un bon merder. Per favor, savis de les lletres, tireu-me una mà: no vull passar a la història com l'única que reivindica que els nostres diccionaris de referència incloguen un terme equivalent al “palomino”!
Publicar un comentario