lunes, 24 de septiembre de 2012

La paleta de la Fini

(Columna publicada al diari "El Punt/Avui" dissabte 21 de setembre)

No em malinterpreteu: la Fini no és cap paleta. És una xica del camp d'Elx, que parla valencià amb un preciosíssim accent del Baix Vinalopó. La vaig “coneixtre” a les Sessions de conversa que celebrem a la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans (use a consciència el verb “celebrar”). La Fini, com us dic, va començar a assistir a les sessions perquè és esteticista i professora d'estètica i tenia ganes d'assolir una certa fluïdesa lingüística per poder fer les seues classes en “bon valencià”. A ella, com a tots els que hi vénen, li vam explicar que allà no fem classes de llengua, que les Sessions de Conversa de la Delegació d'Alacant de l'IEC són un fòrum de reflexió i debat obert a tots aquells que tinguen ganes de vindre-hi a interpretar en la nostra llengua la realitat que ens envolta i, per tant, a matisar-la o fins i tot a convertir-la en una realitat diferent. I, la Fini, malgrat tot, s'hi va voler quedar.

Ara que encetem el tercer any de converses compartides al voltant de la taula de la Biblioteca Enric Valor-IEC, a la Seu Universitària d'Alacant, veig que les nostres Sessions de Conversa són molt més que un fòrum de debat. Al llarg d'aquests mesos hem esdevingut un punt de trobada per a molta gent valencianoparlant que té ganes de sentir-se normal usant la seua llengua en aquestes contrades del Sud, i hem sigut també un lloc d'acollida per a tots aquells castellanoparlants que han volgut veure la vida amb els nostres ulls i escoltar-la en la nostra llengua per saber qui som, com som i què ens fa diferents, què ens allunya i que ens apropa.

El que més ens ha apropat, indubtablement, ha estat la llengua. A través d'ella hem après moltes coses els uns dels altres. En aquest sentit, he de dir-vos que el dia que més ens apropa és el divendres. Els divendres, de 10 a 12, la Sessió de Conversa parla en femení: no sé per quina estranya raó només hi vénen dones. Dones de diverses edats amb moltes ganes de parlar i compartir experiències. Ara la Maria José vol saber com es planten els magraners, perquè en les terres de la sogra que li han tocat en herència n'hi havia tres que s'han quedat en les fites de la part del cunyat. Divendres que ve farem un escorcoll entre els llibres de la Secció de Ciències Biològiques per a veure què hi podem fer.

Sabeu? Fou també un divendres de finals de desembre de l'any passat, en una Sessió en què llegíem un article de la revista Mètode sobre la maternitat, que la Carmen va pensar el seu fill, que naixerà aquesta mateixa setmana i es dirà Hèctor, així, amb l'accent obert, malgrat que els seus pares són castellanoparlants de Virgen del Remedio.

Divendres passat la Fini va aparèixer per la Sessió de conversa carregada amb una paleta de colors d'ombres d'ulls i un pot de pinzells, jo hi vaig posar el DIEC sobre la taula i totes van aprendre que els polvos que ens posem a la cara s'han de dir pólvores en “bon valencià” i que el coloret s'ha de pintar des dels pòmuls fins a les temples, no fins a les siens i que ens hem de fer la ratlla de l'ull per fora i no per dins i amb un pinzell esbiaixat, no sesgat i la Fini amb la seua paleta ens va acolorir una mica el matí del divendres.

Com veieu, la llengua, cada sessió de conversa que passa, ens apropa un poc més malgrat les nostres diferències culturals i lingüístiques i ens fa la vida una mica més amable; perquè com us he dit: les Sessions de Conversa de la Delegació d'Alacant de l'IEC, de vegades, són molt més que un simple fòrum de debat i la gent que hi ve comença a saber que “coneixtre” una llengua va molt més enllà d'aprovar un examen, fer una bona classe o expressar una simple opinió més o menys sostenible.

No hay comentarios: