martes, 12 de junio de 2012

De l'enquesta a l'agonia lingüística

(Columna publicada al diari "El Punt/Avui el 9 de juny)

Sabeu? Una de les coses que més m'agrada fer els diumenges és passar el dia llegint la premsa. Ja veieu que sóc més normal del que pot semblar a primera vista. Tanmateix, en els últims temps, aquesta normalitat meua comença a trontollar a cop de titular. Aquest diumenge passat, per exemple, llegia al diari Levante: “Las familias opinarán sobre el modelo lingüístico del centro”. Aquesta mesura que es du a terme per primera vegada, s'inclou dins del pla del plurilingüisme. Però no era l'educació la que havia de contribuir a millorar la societat? Ara és la societat (tots els individus, amb coneixements sobre pedagogia, llengua, etc, o no) qui ha de decidir sobre l'educació? Doncs anem llestos!




Llegesc atentament la notícia i no me'n puc avenir. Qui haja tingut la brillant idea de fer l'enquesta o no en sap un brot de quines són les condicions sociolingüístiques en què encara ens trobem en alguns llocs, sobretot del sud del País Valencià (que pot ser: el món està ple d'ignorants atrevits), o té molt clar el resultat: la llengua vehicular dels centres en molts llocs de les comarques del sud serà el castellà, clarament, i aquest resultat, a alguns els interessa molt i molt.



Només cal deixar-se caure un matí pel pati del col·legi dels meus fills, que se suposa que estan en zona valencianoparlant. Un centre on no és estrany escoltar dues mestres valencianoparlants, que a més fan classe en un PIL, parlant entre elles castellà. O, per exemple, el que us contava fa uns mesos, en una reunió de pares d'infantil de 4 anys del PIL, demane al mestre que a partir d'ara les reunions es facen en valencià (la primera es va fer en castellà) i el mestre proposa que el que jo demane se sotmeta a votació mentre un dels pares m'amolla: “yo no consiento que nadie me hable en valenciano” i els altres es mostren indiferents.



Una mesura que, en principi, pot semblar tant i tant democràtica, és una insensatesa descomunal, perquè encara que ens pese, vivim en una societat lingüísticament ignorant, perquè molts valencianoparlants s'han vist abocats a l'analfabetisme en la pròpia llengua a cop de castics, prohibicions i marginalitat i precisament, una de les coses bones que ha tingut la Llei d'ús i ensenyament en valencià (malgrat la tossuderia que tenen alguns de liquidar-la) és que ha contribuït a la revernacularització de la llengua en moltes famílies que n'havien interrumput la transmissió. A més a més, els anys de prohibicions i d'incultura han creat parlants passius i absolutament submisos davant la llengua majoritària.



Això fa que en una enquesta com la que proposa la Conselleria d'Educació, la llengua minoritària estiga en un clar desavantatge, no cal haver estudiat molta estadística per a predir el resultat. La cosa és molt clara: sota l'aixopluc de la democràcia el valencià perdrà posicions com a llengua vehicular dels centres (almenys dels de les comarques del Sud) i -permeteu-me la vulgaritat- els PIL se n'aniràn a cagar! La poca normalitat lingüística que hem assolit en trenta anys, si no fem per canviar les coses, serà història en un no res. És una qüestió de temps. De no gaire temps.



Publicar un comentario