jueves, 5 de julio de 2012

Petits monstres capritxosos i mentiders

(Columna publicada al diari "El Punt/Avui" el 5 de juliol)


Ja sé que feia temps que no em deixava caure per aquesta teranyina periodística, però és que resulta que a algunes mares, quan els fills enceten les vacances, ens toca adaptar (encara més) la nostra vida i el nostre treball a les seues necessitats estiuenques. Tanmateix no us heu de pensar que no m'interessa res del que passa al meu voltant i que no em preocupa que els colors de la roja(més blava que vermella...) hagen idiotitzat el país mentre les flames ens consumien l'anima i el paisatge a molts valencians.



Sí que és cert que ara, a força de compartir més temps amb els meus fills (i amb els d'altres), m'ocupen el cap qüestions una mica més infantils, però no per això menys importants. Em preocupa, per exemple, el fet que fa uns dies vaig descobrir que molts amics dels meus fills (de no més de 9, 10 o 11 anys) entren en mons virtuals d'aquells que estan pensats per a majors de 14 anys i que fins i tot tenen facebook i twiter i s'hi inscriuen mentint sobre la seua edat amb la coneixença i el consentiment dels pares. Digueu-me “carca”, però quan els deixem mentir sobre la seua edat, no solament els permetem l'accés al mons virtuals i a jocs absolutament innecessaris (deixant de banda el perill que suposa per als xiquets el mal ús de la tecnologia i de les xarxes socials), sinó que els transmetem un missatge que determinarà les seues vides: la mentida és un mitjà viable per a aconseguir el vols. Quina importància té això? De fet, hi ha grans mentiders que governen països i els porten a la ruïna i contribueixen de la manera més miserable i vil a l'empobriment de la butxaca i l'esperit de les seues gents. Ens pensem que no, però mentideta a mentideta, al final eduquem grans mentiders altament nocius per a la societat.



Una altra qüestió que em preocupa bastant ara és com ocupe el temps vacacional dels meus fills. He parlat amb moltes mares i l'opinió general és que, sobretot si el curs els ha anat raonablement bé, han de “gaudir del seu temps”. Ja us podeu pensar que jo hi estic d'acord només en part, perquè no sé els altres xiquets, però alguns dels meus, si els deixes gaudir lliurement del seu temps, el dediquen a escarxofar-se en un sofà de cara a una pantalla, bé siga la d'una tele o la d'un ordinador, o de vegades fins i tot, amb la mirada ociosa i perduda. I què voleu que us diga? No és que pense que l'ociositat és la mare de tots els vicis (ja em van bé, a mi, alguns vicis!): és que estic segura que l'ociositat és la llavor de la imbecilitat i de la idiotesa més absoluta.



És per això que sóc partidària que els xiquets assumisquen responsabilitats també durant les vacances, encara que siga en un horari més reduït i que facen la seua faena com cal, perquè la seua capacitat d'assumir responsabilitats i de prendre decisions és el que, a la llarga, els farà una mica més lliures i ens ajudarà a tots a tenir la vida un poc més fàcil i a fer que el món que ens envolta siga una mica més habitable. Si ara els deixem lliurar-se als seus capritxos, qui ens diu que a llarg termini no es convertiran en persones idiotes més preocupades pel futbol i els colors d'una bandera que per la misèria i pels incendis?



Publicar un comentario