lunes, 8 de abril de 2013

Tradicions i qüestions de fe

(Columna publicada al diari El Punt-Avui el 5 d'abril)


Ara que ja pareix que em comença a passar un poc la ressaca de tradicions, santedat i qüestions de fe, deixeu-me que us conte què he fet aquestes vacances: he vist les notícies a Canal 9. Que sí, que sí, com us ho dic! Ja sabeu que una és rareta de mena i només de pensar a eixir a menjar-me la mona en qualsevol dels paratges bellíssims que tenim al Sud (encara que parega que només som un secarral) i veure'l atapeït de gent que es munta el “xiringuito” davall del primer arbre que veu, aparca l'àvia en la ganduleta, trau la barbacoa i deixa eixir la xicalla del cotxe corrent darrere una pilota com bous embolats, ja em venien basques. Així doncs vaig decidir quedar-me a casa i fer una cosa especial, una cosa que no faig mai: veure la tele.
Impactant, l'experiència! Mira que tenim una televisió autonòmica “canyí” i pplural (ai! Se m'ha enganxat la p!). Divendres Sant, al Notícies 9, no van oferir ni una notícia econòmica ni política. Jo, en principi, com que veia la redifusió, vaig pensar que no havia arribat a temps i que agafava el programa a la meitat: no podia ser que només posaren notícies de les diferents tradicions sobre la representació de la Passió de Crist i ja directament els esports. Em vaig esperar amb atenció i paciència i vaig vore “la cosa” per segona vegada. Com ho llegiu: dues vegades! I res, només tradicions religioses i futbol. On estaven les notícies? És que no havia passat res al món o és que com que han despatxat als seus professionals més seriosos i solvents ara no tenen qui faça la faena? És simplement que algú té molt clars amb quins valors vol manipular la idiotesa d'alguna gent (vull pensar que són els menys…).
Ja em perdonareu la irreverència els creients i els amants de les tradicions, però és que a mi algunes de les celebracions que es fan en nom de la tradició em pareixen “flipants” . Tanta capa i capirot, tant vellut i tanta porpra, els guants blancs, les saetes i els tambors què tindran a veure amb el tal Jesús de Natzaret, suposant que efectivament fóra qui deia ser?
Una de les tradicions reportades pel Notícies 9 és una crucifixió real que es fa en alguns llocs de Filipines. Real! La gent s'estaca els claus a les mans i als peus i es deixa penjar d'una creu en senyal de fe. Això sí, el locutor avisava que “l'Església Catòlica desaconsella aquestes pràctiques.” Com que l'Església Catòlica? Això ho desaconsella el sentit comú! És o no?
Una altra de les tradicions de les qual va fer ressò la “nostra” televisió autonòmica va ser un dels actes que es veu que té lloc cada divendres sant al Vaticà: el papa pregant estés al terra mentre un grapat d'homes amb faldons més o menys acolorits es limitaven a mirar (De veres que no els vénen ganes d'esclatar a riure amb tanta pompa i sumptuositat? Jo no sé si em podria contindre). El reporter informava que aquest prec es fa en penombra en senyal de penitència. Gitat sobre una catifa persa i un coixí de vellut roig? Això és penitència? Ai! Si el papa Francesc vinguera a orar una nit estés sobre el meu llit cinquantenari, record del casament dels meus pares, sí que sabria el que és penar!
Ja us dic: perdoneu-me els creients i els amants de les tradicions; però jo em quede amb la tercera accepció de “tradició” del DIEC: “costum que ha prevalgut de generació en generació”. I què voleu que us diga? Hi ha actes i rituals que per molt que els repetim una vegada i una altra, per molt que els transmetem de pares a fills, no acaben de tindre un sentit i una explicació raonables i no me'ls puc prendre seriosament, per molt que ho intente. Ja voldria jo tindre la capacitat i el do de fer actes de fe, fins i tot amb les notícies de Canal 9, que per això el financem entre tots: perquè en lloc de notícies ens oferisca qüestions de fe
Publicar un comentario