jueves, 27 de noviembre de 2008

SEMEN I MATERNITAT

(Publicat al setmanari "El Punt". Novembre de 2008)

Us contaré una intimitat: m’agraden molt els xiquets. Molt, i la veritat és que no sé d’on em ve aquesta aficció, perquè certament he rebut una educació molt progressista. Els meus pares s’han passat mitja vida fent de mi una dona independent; tot i que per desgràcia, en els temps que corren, per molt que bramem que estem a un pas de la igualtat de gènere, la maternitat no pot ser una prioritat de les dones de la meua generació, si volem medrar laboralment. La societat encara no ens deixa, per molt que s’enteste a fer veure que sí.
El cas és que per a mi, deu ser un instint molt fort perquè, entre el meu company de vida i misèries en juntem quatre, de fills: dos meus, una d’ell i una a mitges. Els tenim de tots els colors i de totes les ètnies: el meu major és un indi fosquet de terres de Colòmbia, el meu segon és una innocent mostra d’un caprici d’un riquet de Bolívia amb una indígena Camba, la del meu company és producte d’un matrimoni tradicional, de fàcil trencar, com quasi tots… Després hi ha l’Eulàlia G., fruit d’aquesta parella de “desfet”, com tantes; petita sorpresa de maduresa que comença ara a traure les dents (en tots els sentits).
La meua afortunada condició de mare adoptiva, madrastra i mare biològica em porta a reflexionar sobre algunes de les coses simples de la vida: la simple “llavoreta” que la fa possible, per exemple. Darrerament s’ha parlat de la qualitat del semen dels espanyols i també de la incidència de la crisi econòmica en l’augment de disfuncions erèctils. Per què, de sobte, ens interessa tant el semen dels nostres mascles? Ja sé que el saber no ocupa lloc i com a dona en edat de merèixer (només l’edat: la meua butxaca, amb tanta criatura, ja us deveu pensar que no éstà per a tants mereixements), ja em va bé saber que m’enllite amb un home que pot aportar un semen de qualitat… I què? Només cal un semiograma per a saber-ho. Però… i què? Què costa fer un semiograma si comptem material de laboratori, el personal, les instal·lacions, etc? La maternitat és molt més que un bon semen, us ho dic per experiència (i que em perdone l’Eulàlia G.).
Quina importància té el semen d’uns pocs espanyols quan en un any s’abandonen 145 milions de xiquets al món? Quina importància tenen uns tubs d’assiag plens d’esperma quan hi ha els xiquets de la guerra, els turisme sexual dels pederastes, els xiquets que es moren cada vint segons i els trenta cèntims que costa la dosi d’antibiòtic que els pot salvar?
Publicar un comentario