viernes, 11 de julio de 2008

El mapa de la discòrdia

Van passant els dies de fira del llibre i va creixent l’asfíxia físcament i metafòrica. A estones sembla que el temps s’allarga com si fóra una goma elàstica, els minuts gotegen com el plom. A les casetes estem com dins de caixes de sabates amuntegades al sol; les portades d’alguns llibres se’ns han ondulat de la calor… Però ja s’acaba i ja quasi podem avançar una valoració del que ha significat aquesta fira, dedicada enguany, com sabeu al Cid Campeador.
Se senten veus de llibreters que diuen que ha estat fluixa en vendes, però que de totes formes, aquesta fira, en aquesta època, generalment sol ser així: fluixa… De tant en tant, passen els autors que hi han anat a signar llibres i també diuen que els autògrafs degotegen lentament, com els minuts. La gent llig poc o sent escàs interés per la firma d’un desconegut estampada en la primera pàgina d’un llibre acabat de comprar…
Ahir em va visitar un dels autors convidats: Miguel Ángel Herrero, un home –em consta- culte i molt ben informat. Venia a regalar-me el llibre que estava firmant: “Mio Cid”, mentre me’l firmava, amb mirada viva i somriure inquiet, com si es tractara d’un secret, va murmurar: “I ja sé que no t’agraden els símbols…” Caram! Vaig pensar jo, resulta que hi ha algú que llig el meu blog!
Bromes a banda, he de dir que la veritat és que em va sorprendre la presentació del llibre d’Herrero, perquè si us fixeu en el programa oficial de la fira, no hi està inclòs. L’única cosa relacionada amb el mite del Cid dins d’aquesta programació era la projecció de la ja tòpica pel·lícula “para niños y mayores” (així ho anunciaven per megafonia) que explica les gestes de l’heroi. He fet una ullada ràpida al volum publicat per Miguel Ángel Herrero i veig que intenta ser objectiu i que en ocasions, mira de deixar al descobert la simple “humanitat” del Campeador despullant-lo una mica de les literàries robes d’heroi… Llegiré el llibre amb calma i veurem.
Per a nosaltres, en canvi –si és que hi ha un “nosaltres i un ells o un “els altres”…- la fira, si bé econòmicament va com per a la resta de casetes, des del punt de vista –diguem-ne- “empíric” ha estat ben profitosa. Hem tingut una mica de tot… La majoria de les experiències les hem viscudes a partir d’un mapa físic i comarcal dels Països Catalans que tenim a la venda i que ha alçat passions: des d’un borratxo que se’ns posà a cridar “visca terra lliure” recolçat al taulell, fins a un jove que no passava de la trentena que ens amenaçà de cremar-nos l’estand per separatistes.
No és més que un mapa… Per què la gent no és capaç de deslligar conceptes i col·locar-los al lloc que toca? Per què una institució centenària com l’IEC, avalada per científics d’indiscutible vàlua acadèmica, ha de tolerar descortesies, insults i faltes de respecte? En la caseta del costat, una llibreria especialitzada en idiomes, tenen a la venda el diccionari de la RAE i el “Collins”, i a ells ningú els crida des de fora “a tomar por culo, cabrones!” Per què el diccionari que venem nosaltres, la segona edició del DIEC, desperta la part més fosca d’algunes persones?
En fi! Ara que ja ens acostem al final, aprofite aquesta finestra virtual per donar-vos les gràcies a tots els que heu vingut a cosa feta a visitar i fer suport moral a aquesta “curranta” de l’IEC, que ha mantingut estampat a la cara, a manera d’escut, el somriure d’indiferència que li impedia el pas a una llengua indignada per la incultura, la desinformació i la mala educació d’alguns… Us done les gràcies també a tots els que heu comprat tots exemplars que teníem de “El petit Atles lingüístic del domini català”, a tots els que us heu emportat l’obra que Josep David Garrido va fer amb cura, als que us heu gastat els calers en aquells “totxos” d’història de la ciència als països catalans, a les que m’heu fet repetir una dotzena de vegades tot el que em sé sobre Mercè Rodoreda, al suís que em va explicar la vida, al filòsof vegetarià que va vindre a regalar-me paper de carta encapçalat per uns versos de Jordi de Sant Jordi, al senegalés que ven rellotges enfront del nostre estand, que ja balboteja les seues primeres paraules en català: “guapa… rellotges a bon preu!”
Publicar un comentario