lunes, 14 de julio de 2008

Aaaaaaaaiiiiii!

No us deixeu enganyar pel títol d’aquesta entrada, que no és que ara em dedique a cantar flamenco, tot i que potser un dia d’aquest igual vaig i m’hi pose, perquè veig que el que té èxit des de fa anys és el “tipical spanish” i això no hi ha llei d’ús i ensenyament que ho frene, ni en vint-i-cinc anys ni en un segle; no hi ha Estatut d’Autonomia que ens faça més visibles (o visibles, sense “més”) als espanyols menys típics.
Que a què ve aquest lament? Doncs que avui, quan he eixit a passejar l’Eulàlia García, com cada vesprada, travessant l’Ancha de Castelar (ho escric en castellà perquè així és com l’ajuntament de Sant Vicent hi ha posat les plaques i com a filòloga puc fer l’esforç d’intentar una traducció, però com a ciutadana, vull que el meu ajuntament, a qui pague impostos religiosament, es moleste a fer-la) he topat amb el cartell de Fogueres. M’he aturat a llegir-lo, més per curiosa que per festera, i aaaaaaiiiiii! Si comptem “fogueres” hi havia cinc paraules en valencià: “ninot”, “cremà”, “banyà” i “despertà”.
Quan girava per la”avenida/ avinguda de la Libertad/ Llibertat” (caram! Això sí que és bilingüismo/ bilingüisme bien/ bé entendido/ entés!) pensava que és una llàstima que els meus alumnes es gasten una pasta en classes de suport per a aprendre valencià, perquè de totes formes les nostres institucions es burlen de la seua intel·ligència i bona voluntat oferint-los per una banda un model lingüístic de “petardo i barraqueta” i, per una altra posant-los (esporàdicament, això sí! Carrer sí, deu carrers no) les plaques en les dues llengües, no siga que es perden… O això també ho fan per tapar-nos la boca als ciutadans de segona, com jo, com nosaltres, que ens ha tocat per herència parlar una llengua minoritària i minoritzada per unes intitucions públiques que es riuen de tot allò que no és “tipical spanish”?
Ja em sembla bé que es vulguen mantindre les formes populars amb pèrdua de la “d” intervocàlica en els participis femenins (és que vaig fer filologia i volia lloir-me…) en un cartell fester, però per favor! Les Fogueres aquestes no són festes populars? Això no vol dir que són per a tots? Doncs si he d’aguantar que em munten darrere de casa una barraqueta d’aquelles, raconet o com es diga, si he de suportar que em tallen “la calle Alicante” i tornar-me boja buscant on han translladat la meua parada d’autobús per anar a treballar, vull que el cartell de Fogueres, que també paguen amb els meus impostos, estiga en la meua llengua, si volen fer-ne també en la seua…, perfecte, però jo vull que els meus fills deixen de pensar que són una mena d’extraterrestres que parlen una llengua fantasma… Vull que els turistes que visiten el nostre poble en festes sàpien que els espanyols menys típics també existim i tenim coses a aportar.
Publicar un comentario