jueves, 14 de julio de 2016

"El poder de la paraula"



Joan Bustos, Paraules de Júlia. Edicions del Bullent, Picanya: 2016. 161 pàgines. 9, 70 €





Joan Bustos (Mataró, 1965), filòleg i professor de secundària, autor de llibres de texts d’ensenyament de llengua i de diversos contes i articles sobre literatura infantil i juvenil, es donà a conèixer com a novel·lista amb l’obra Música amagada (Barcanova, 2011), a la qual seguí la novel·la Pa sucat amb somnis (Animallibres, 2015), ambdues adreçades a un públic infantil i juvenil.
Amb Paraules de Júlia obtingué el 35é Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor de Picanya. Aquesta novel·la, estructurada en quatre parts d’extensió diversa, segons les estacions de l’any, començant per l’estiu, presenta la història de Júlia i Helena que, unides per una llarga i intensa amistat i per l’atracció que desperta en elles el professor d’anglès, es veuen obligades a separar-se acabat el curs, ja que Júlia se’n va als Estats Units. S’acomiaden sota la promesa que res no canviarà entre elles, però quan Júlia retorna al setembre sembla una xica diferent, que no vol saber-se’n res ni d’Helena ni de ningú. Què ha propiciat aquest canvi d’actitud en la protagonista? Això ho anirem descobrint al llarg d’un relat narrat amb un llenguatge aparentment senzill mitjançant el qual la informació se’ns dosifica amb la mesura justa per mantindre la intriga; amb aquest ritme pausat l’autor aprofita per a abordar temes d’una gran duresa com ara els abusos sexuals, que són en definitiva l’eix central de la història, tot i que s’hi entrellacen l’avortament, la maternitat, les relacions entre gèneres, la interculturalitat, etc.
Un gran encert estilístic és també l’equilibri entre la descripció de paisatges i escenaris diversos i la descripció de sentiments amb el qual l’autor escomet una història d’una duresa aclaparadora. De fet, al nostre parer, sense aquest contrapunt, la crueltat dels fets que s’hi denuncien i l’angoixa que provoquen en el lector, farien de Paraules de Júlia una novel·la d’una duresa psicològica difícil de pair. És per això que, al meu parer, tot i que paraules de Júlia s’etiqueta  per diverses qüestions, sota el que entenem com literatura juvenil, el seu interès va molt més enllà d’un públic estrictament adolescent.
Ben notable és, a més, la important càrrega de referències culturals que doten l’obra d’una qualitat literària inqüestionable, com ara el mite del llop que plana sobre la novel·la des de la primera pàgina i al qual acompanyen altres referents com el mite de la bella i la bèstia, Barbablava, vampirs, madratres i herois diversos més o menys recognoscibles com ara l’Ulisses. Tanmateix el referent cultural més potent és, segurament la bíblica “paraula de” que dóna títol a l’obra i que tanca gran part dels capítols. I és que, quan es plantegen preguntes de difícil resposta, l’únic que queda són les paraules i, en aquest sentit, les paraules de Júlia no deixaran indiferent el lector, perquè les paraules de Júlia tenen un poder atuïdor, esborronador, absolutament aclaparador.
Publicar un comentario