Més enllà del crim

Esperança Camps L’illa sense temps, Editorial Meteora, Barcelona: 2016. 224 pàg. 18 €

Esperança Camps (Ciutadella de Menorca, 1964), en  L’illa sense temps, presenta el personatge de Júlia Casas, periodista i escriptora de novel·la negra, d’una cinquantena d’anys, que viatja a Menorca perquè una coneguda seua, Fina Torres, li ha comunicat que una anciana de Ciutadella ha estat trobada morta a casa seua amb unes tisores estacades al cap i li assegura que ella disposa d’una informació relacionada amb el crim que li pot interessar i que l’afecta directament.

A partir d’aquesta imatge macabra, l’autora pren l’assassinat com a excusa per mostrar-nos, per una part, els canvis urbanístics i paisatgístics que ha patit l’illa al llarg dels últims 50, produïts pels estralls de la bombolla immobiliària derivada d’una explotació turística absolutament insensata i desmesurada; i per una altra part, el crim li serveix també de pretext per evidenciar una societat tancada i hipòcrita que obliga als seus membres a buscar fora de l’illa un espai on realitzar-se personalment. En aquest sentit, L’illa sense temps, és un llibre fonamentalment de denúncia que enfronta amb valentia moltes qüestions aspres que han malmès la nostra societat en els últims anys, com ara la corrupció política, el tancament de mitjans de comunicació emblemàtics, l’èxode a què s’han vist abocats els nostres estudiants universitaris, etc. Camps, a més a més, posa al descobert altres temes delicats que han afectat la nostra societat en els últims anys i dels quals hom té la sensació que no ens hem atrevit a parlar i a denunciar amb la contundència necessària com ara l’adopció de xiquets robats o la criminalització de l’homosexualitat.

Mitjançant un personatge femení que es troba en un moment delicat de la seua existència, en tant que acaba de perdre la seua faena de periodista i es troba també en procés de superació d’un divorci complicat, l’autora aprofita per reflexionar, per una part, sobre la decadència del periodisme i dels mitjans de comunicació i, per una altra, sobre les relacions personals i la superació dels conflictes de parella.

 A força de monòlegs interiors i d’estil indirecte lliure, amb canvis constants de la tercera a la segona persona, i amb una ben original sintaxi trencada farcida de frases inacabades en el punt just, Esperança Camps ofereix un relat ben viu de lectura àgil, que en definitiva té més de crítica social i de denúncia que de novel·la negra.

Abans que el teu record torni cendra, una simfonia de passions

Maria Escalas, Abans que el teu record torni cendra, Amsterdam, Ara llibres. Barcelona: 2016. 18,90 €

Maria Escalas (Mallorca, 1969), músic de professió,  s’inicia en el món de la literatura amb Abans que el teu record torni cendra, una novel·la coral situada a la Mallorca de la República i de la Guerra Civil en la qual s’explica la història de Damià, un jove que es veu obligat a anar a la Guerra de Filipines per saldar els deutes de joc del pare i que en tornar s’ordena capellà i exerceix de rector en un poble anònim de Mallorca. Al llarg de quasi 50 anys, Damià coneixerà l’amor, la carn i la mort de ben a prop i la seua vida esdevindrà una lluita contínua contra la culpa i els remordiments, al mateix temps que tractarà de fer justícia en el seu poble en una època ben convulsa.

Acompanyen el pare Damià tota una galeria de personatges molt ben bastits, que al llarg de les cinc dècades en què es desenvolupa l’acció van deixant al descobert les seues pors, els secrets familiars amagats durant anys, les seues mancances, els seus odis i els seus pecats. En aquest sentit, hem de dir que la informació va dosificant-se a poc a poc, i que cada secret és desvetllat en el moment just, de manera que la història adquireix un ritme simfònic que l’autora orquestra amb una gran mestria.

Abans que el teu record torni cendra ofereix, a més, un retaule costumista del que és la Mallorca d’aquella època, dels costums ancestrals, del paper de les dones en la llar, en la família i en la societat i ens aporta una visió ben particular de la manera en què es va viure la Guerra Civil des de les illes, en tant que tot i que els personatges es posicionen ideològicament en un bàndol o en un altre, l’illa es manté com un escenari on la guerra arriba de lluny, mitjançant la visita de soldats italians que la prenen com a base per bombardejar Bacelona i xics del poble que s’allisten a l’exèrcit nacional però que no arriben a entrar en batalla, tot i que sí que passen pel drama dels afusellaments dels seus conveïns amb tot el xoc d’emocions i sentiments encontrats que això provoca.

Des del punt de vista lingüístic un dels encerts més destacables de Maria Escalas en aquesta primera novel·la és la combinació entre l’ús del català estàndard per part del narrador i el mallorquí en què es comuniquen els personatges, que amb un llenguatge planer, senzill i genuí atorguen a la història una gran versemblança.

Amb la fidelitat als amors que no han pogut ser i als records que justifiquen les lluites internes de cada personatge com a rerefons d’una història de guerra civil construïda des d’un punt de vista literari ben innovador, Maria Escalas en Abans que el teu record torni cendra, un títol ja de per sí ben suggeridor, ens ofereix una novel·la de personatge molt ben pautada i molt madura, que ens convida a la reflexió sobre l’amor, la justícia i les baixes passions.