martes, 1 de marzo de 2016

Rafa gomar, com el bon vi



Rafa Gomar: Fràgil sol de tardor, El cep i la nansa edicions, Vilanova i la Geltrú 2015, 213 pàgines, 16 euros

Fa un parell d'anys vaig tenir l'honor i el plaer de conèixer Rafa Gomar (Gandia, 1955) com a persona i com a escriptor arran de la col·laboració en  l'exposició literario-fotogràfica "6.000 estúpids i 10 més" que vam inaugurar al Palau de Gandia  juntament amb altres quatre escriptors i amb cinc fotògrafs. Confesse que fins aquell moment, de Gomar, a penes havia llegit quatre notes disperses arrapades d'ací i d'allà i que justament a partir de la lectura dels relats que va aportar al catàleg de la nostra exposició em vaig interessar intensament per la seua obra i per la seua manera d'entendre el món i la literatura.
Gomar és un escriptor que sempre s'ha mantingut al marge dels circuits literaris a l'ús. En paraules de Guillem Calaforra, es tracta d'un "escriptor perifèric i discret": Malgrat la discreció, però, al llarg de més de trenta anys ha bastit una obra sòlida i variada, rica en quantitat i en qualitat, que va des del dietari a la novel·la passant per l'aforisme i la poesia.
Aquests dies m’ha arribat a les mans el seu últim llibre, Fràgil sol de tardor, un recull de proses a mitjan camí entre la ficció i l’experiència personal, que apleguen vivències i records de l’autor, aforismes, reflexions polítiques, cinematogràfiques, literàries artístiques i filosòfiques, entre d’altres, a través de les quals l’autor basteix aquest nou dietari que ofereix al lector una mirada honesta, oberta i fascinadora de la societat dels últims anys.
En aquesta última obra de Gomar, amb la memòria com a rerefons de la reflexió, el lector trobarà un ventall d’escrits que el portaran a meditar sobre qüestions que abracen des dels grans temes de la literatura i la filosofia com són la mort, la soledat i el pas del temps fins als aspectes aparentment més nimis de la vida quotidiana com ara el culte al cos portat a límits excessius o les sensacions que provoca un simple viatge amb autobús camí de la faena. Hi trobarà també reflexions engrescadores sobre cine, literatura i política al costat de records coberts d'un delicat tel de nostàlgia.
En aquest sentit, un dels encerts més destacables de Fràgil sol de tardor és la combinació justa entre humor àcid, ironia intel·ligent i l'equilibri entre un ús del llenguatge punyent i delicat alhora, que fan d’aquesta obra un llibre que podria equiparar-se a  un bon vi, d’aquells que s’ha d’assaborir amb tranquil·litat, a glops petits, paladejant amb calma tots els matisos, el color, l’olor, la textura… cada paraula usada i degustada en el moment just i amb la mesura adequada.

Ressenya publicada al diari Información el 25 de febrer de 2016
Publicar un comentario