jueves, 10 de diciembre de 2015

Temps de memòria, temps de secrets



Raquel Ricart, El temps de cada cosa, Edicions La Magrana,  2015, 320 pàgines. 18 €





El temps de cada cosa  de Raquel Ricart va obtindre el XVI Premi El Lector de l’Odissea que organitza, la llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès des de fa anys,  la qual cosa referma el paper dels autors valencians en el conjunt de la literatura catalana actual i consolida l’exitosa trajectòria de l’autora, que ja es manifestava des dels inicis de la seua carrera com una de les veus més potents de la literatura catalana feta des del País Valencià.
Aquest nou treball de Raquel Ricart és una obra coral que presenta diverses històries entrellaçades com una teranyina teixida a base de secrets i de records en la qual tots els personatges estan relacionats entre ells d’una manera o d’una altra; alguns d’ells fins i tot sense tenir-ne consciència. En aquest sentit, és una novel·la que atrapa des del començament, ja que a penes encetat el primer capítol, el lector comença a sentir una necessitat imperiosa d’estirar del fil del passat dels personatges, que afectats per diverses desgràcies, van deixant al descobert unes trajectòries vitals plenes de desencerts. El tapet de records que filen els protagonistes és el que basteix d’intriga l’obra i el que porta al lector a la reflexió final que suggereix el títol: hi ha un temps per a cada cosa.
Un dels encerts més significatius d’aquesta novel·la és la divisió entre el món femení i el masculí. Així, tot i que la història comença amb la figura del professor Tomàs Bel, que troba entre els seus alumnes una xica que li recorda a un amor viscut fa vint anys, aquest només és el fet que desencadena la resta d’històries protagonitzades majoritàriament per dones que enfronten la vida i les desgràcies amb valentia, personatges traçats amb un llenguatge sensual i delicat que conserven la memòria i els secrets familiars. Enfront tenim una galeria més breu de personatges masculins: homes que s’ensorren davant les catàstrofes, tot i que en alguns casos són capaços de redreçar-se, però sempre amb el suport d’una dona com a crossa de les seues febleses.
El temps de cada cosa és una novel·la emotiva i sensible, que amb un llenguatge carregat de sensualitat i mitjançant l’ús de l’evocació de dos objectes tan quotidians com una taronja i un balancí arrosseguen el lector cap a una conclusió indefugible: certament hi ha un temps per a cada cosa i el temps de la memòria d’una família s’acaba quan mor una dona.

(ressenya publicada al diari "Información" el 26 de novembre de 2015)
Publicar un comentario