Raquel Ricart, El temps de cada cosa, Edicions La Magrana, 2015, 320 pàgines. 18 €
El temps de cada cosa de Raquel Ricart va obtindre el
XVI Premi El Lector de l’Odissea que organitza, la llibreria l’Odissea de Vilafranca
del Penedès des de fa anys, la qual cosa
referma el paper dels autors valencians en el conjunt de la literatura catalana
actual i consolida l’exitosa trajectòria de l’autora, que ja es manifestava des
dels inicis de la seua carrera com una de les veus més potents de la literatura
catalana feta des del País Valencià.
Aquest nou treball de Raquel Ricart és una obra coral que presenta
diverses històries entrellaçades com una teranyina teixida a base de secrets i
de records en la qual tots els personatges estan relacionats entre ells d’una
manera o d’una altra; alguns d’ells fins i tot sense tenir-ne consciència. En
aquest sentit, és una novel·la que atrapa des del començament, ja que a penes
encetat el primer capítol, el lector comença a sentir una necessitat imperiosa
d’estirar del fil del passat dels personatges, que afectats per diverses
desgràcies, van deixant al descobert unes trajectòries vitals plenes de
desencerts. El tapet de records que filen els protagonistes és el que basteix
d’intriga l’obra i el que porta al lector a la reflexió final que suggereix el
títol: hi ha un temps per a cada cosa.
Un dels encerts més significatius d’aquesta novel·la és la divisió entre
el món femení i el masculí. Així, tot i que la història comença amb la figura
del professor Tomàs Bel, que troba entre els seus alumnes una xica que li
recorda a un amor viscut fa vint anys, aquest només és el fet que desencadena
la resta d’històries protagonitzades majoritàriament per dones que enfronten la
vida i les desgràcies amb valentia, personatges traçats amb un llenguatge
sensual i delicat que conserven la memòria i els secrets familiars. Enfront
tenim una galeria més breu de personatges masculins: homes que s’ensorren
davant les catàstrofes, tot i que en alguns casos són capaços de redreçar-se,
però sempre amb el suport d’una dona com a crossa de les seues febleses.
El temps de cada cosa és una novel·la emotiva i sensible, que amb un llenguatge carregat de
sensualitat i mitjançant l’ús de l’evocació de dos objectes tan quotidians com
una taronja i un balancí arrosseguen el lector cap a una conclusió indefugible:
certament hi ha un temps per a cada cosa i el temps de la memòria d’una família
s’acaba quan mor una dona.
(ressenya publicada al diari "Información" el 26 de novembre de 2015)
No hay comentarios:
Publicar un comentario