martes, 4 de marzo de 2014

Dones i independència

El Punt-Avui.

No sé si recordareu que fa uns mesos corria per la xarxa la fotografia d'unes dones espectaculars vestides amb una ajustada granota de licra color taronja que servien de reclam en Fitur per publicitar la “Comunidad Valenciana” d'Alberto Fabra i que van ser ben criticades (amb tota la raó del món, al meu parer) per les connotacions masclistes que tenien i per l'ús que s'hi feia del cos de la dona.
Doncs bé, jo pensava que, en matèria de gènere començàvem a avançar un poc i, per tant, això només passa en l'Espanya més casposa i que imatges així només poden fer gràcia a individus de la calanya dels que ens governen (i als que els voten) en aquestes terres del sud i s'entesten a no deixar que la nostra cultura, inexorablement lligada a Madrid i a les seues necessitats, vaja més enllà de les falles, els petard, la paella i unes dones tremendes amb unes bones mamelles.
Quina no seria la meua sorpresa quan, fa uns dies, em trobe que corria per les xarxes socials una fotografia de mitja dotzena de xiques impressionats abraçades a una metralleta amb els pits descoberts. El peu de foto resava una cosa així com “guerrilleres catalanes defensant el front dels Pirineus”. Pels comentaris que es podien llegir, us assegure que havien fet gràcia a un grapat d'homes, que pels perfils que tenen, diries d'ells que són progressistes, independentitstes i d'esquerres.
Veureu, com a dona d'esquerres i progressista que entén bé i veu cada dia més justificable i més necessari el procés d'independència, m'esperava molt més dels meus companys. Quan vaig fer un toc d'atenció a la foto de les guerrilleres catalanes i vaig remetre a les “xiques de Fabra” algú (un home) em va demanar “un poc de sentit comú i de bon humor”. Ja sabeu que jo sóc molt de la broma, però, mireu, ara el bon humor el descartem perquè a les dones no ens agrada que es riguen de les nostres mamelles.
Pel que fa al sentit comú, el meu particularment em fa plantejar-me una pregunta: quan se'ns ompli la boca d'independència, de quin país estem parlant? Ho dic perquè, clar, si en el país resultant d'un procés tan importantíssim per a la nostra cultura i la nostra societat anem a repetir esquemes, jo m'ho vull repensar, perquè al “macho ibérico ” ja li tinc agafat el punt, i en canvi el masclista “progre” no sé de quin peu coixejarà (del d'enmig, supose, com els altres…).
El procés d'independència té sentit si guanyem en conjunt: si les millores són econòmiques, socials, culturals, lingüístiques i d'igualtat de gènere. Té sentit si guanyem tots i totes. Això és el que hauria de dir el sentit comú, o què?
Publicar un comentario