lunes, 7 de enero de 2013

Cardar en valencià

(Columna publicada el 4 de gener de 2013 al diari El Punt/Avui)

Fa temps que no trac les agulles de filar, però és que, deixeu-me que us conte: va ser complir els 40 allà per mitjan de desembre i deixar de tindre ganes de fer res. No sé… el cas és que ara que encetem un any nou, a una, com a la resta de mortals, li vénen ganes de fer bons —i de vegades, impossibles— propòsits: escriure més, beure menys, menjar més sa, dir als meus pares cada dia que sense ells la vida seria ben gris, estar més temps amb els meus fills, cardar més… Que sí, que he dit “cardar”. Acabe de fer 40 anys, m'he fet hipocondríaca i pense en la mort —la meua— almenys tres vegades al dia, així que ara, com igual va i la mort em sorprèn aviat, pense dir i fer tot el que em vinga en gana i passar de la meua exquisida educació quan en vinga de gust.
El cas és que com que he pensat com a bon propòsit que enguany pense cardar molt, es veu que estic ben sensible a certs anuncis publicitaris i ahir mateix en vaig veure un que em va robar el cor: un gel de massatges d'una coneguda marca de preservatius que anuncia uns orgasmes inacabables amb la imatge d'una tia bona de manual (o de revista) i un tio encés que li passa les mans per tot arreu. “Això és el que necessite jo! —em dic: un tio encès!!!”. Així doncs prenc nota de la marca del gel miraculós i avui només alçar-me vaig a l'adrogueria del meu barri. Mire les prestatgeries per damunt i m'adone que l'oferta en gels que encenen els tios de la meua edat és molt “discreta”. No en tinc prou. Jo vull buscar el de l'anunci que m'ha obert els ulls (i qui sap si també les cames…). És per això que em dirigisc a una macroperfumeria d'aquelles que té de tot molt car i dependents vestits d'uniforme. Entre i mire amb cara de circumstàncies l'ama del local, que té les galtes preses com per una mena de màscara de carnestoltes i els llavis momificats de perfilador i glossduración 24 horas” (sempre estupendament maquillada…). La mòmia amb maquillatge superdurador no em fa gaire cas, però, perquè ella només cobra. Llavors em dirigesc al corredor dels condons i els “etc” i comence a mirar gels miraculosos d'aquells, a llegir-me etiquetes, a traure'ls de les caixes i a estudiar-me les instruccions. És en aquest moment quan se m'acosta el dependent uniformat de negre amb una samarreta tres talles més petita que li marquen unes pastilletes que riu-te tu del blíster de l'almax i em diu: “¿Señora, le puedo ayudar en algo?” (Ai! M'ha dit “senyora”, la paraula ja em pesa…). “Doncs no, sé —li conteste— si has provat aquestes coses igual sí que em pots aconsellar.” I què em respon l'individu engominat i esclavitzat per la samarreta negra i els pantalons marcapaquets? “No entiendo”. Com que no “entiendes”? “No entiendo el valenciano”. Ah! Caram! I com saps que et parle “valensiano”? M'ignora el comentari, em somriu d'orella a orella i em pregunta: “se lleva el gel?”. Doncs és que resulta que ací posa que és lubrificant i jo em pensava que només era per a massatges eròtics. Sí, si sí que lleva lubricante —em diu el xic— pero ya le digo que yo no entiendo valenciano.” Em sorprén el fet que un d'aquests porte roll-on per aplicar en les zones desitjades. “Sí, sí —em corrobora ell— para donde necesite.…” Veurà vosté, jo és que crec que zones desitjades en deu haver poques o moltes segons com t'ho mires, i en fi igual en l'orella no ens cap el roll-on. En fi, que no és el que m'esperava… No té coses d'aquestes però només de massatges eròtics, com a l'anunci del tio encès? “Bueno, ya le digo que yo no entinedo, que voy a avisar a la jefa y ya habla usted con ella.” Doncs, digues a la “jefa” que, si de cas, vaja posant-se lubrificant a les orelles, perquè jo pense seguir demanant el gel del tio encès en valencià, m'entineda o no: és el meu gran propòsit de 2013: que emprem el valencià per fer la nostra vida més normal, fins i tot per a cardar , ens entenga o no el perfumer!
Publicar un comentario