miércoles, 28 de marzo de 2012

En el país dels idiotes...

(Columna per al diari "El Punt")

En el país dels idiotes l’ignorant és el rei! Ja deveu haver vist que últimament estic fascinada per la idiotesa. Fa uns dies ja us vaig reportar una de les frases idiotes (en el sentit filolòfic de la
paraula, ja m’enteneu...) que de sobte han començat a omplir la meua vida. Era aquella de: “si els professors tenen un problema, que se’l solucionen ells i que no ens involucren a nosaltres”. Des d’aquella frase, de la qual no han passat molts dies, per cert, la meua vida quotidiana podria constituir un imaginari de la idiotesa. De fet, fins i tot a mi, que ja sabeu que sóc ingènuament
optimista malgrat els temps que corren i que confie plenament en la sensatesa
de la gent que està ofegada per les circumstàncies a què ens ha abocat una economia
estúpida i una política drechona de la buena., ara em costa de creure que no vivim en un país d’idiotes.
Deixeu-me doncs, que continue amb el meu particular anecdotari idiota. No fa molt,la meua amiga MC, funcionària de la universitat, va decidir fer-se un canvi d’imatge i, veureu, resulta que el nou tall de cabells li va costar un disgust (i no sé com no li va costar també
una úlcera d’estómac). Coses que passen a les perruqueries! La seua companya de tisora, resulta que va decidir cantar les excel·lències de la ganduleria dels funcionaris (paràsits de la societat, que els mantenim entre tots amb el magre sou que cobrem de l’atur...): que si tenen moltes vacances, que si cobren sense treballar, que si fitxen i se’n van a portar els fills a escola
tranquil·lament, que si no mouen el cul de la cadira, que si els paguem el sou entre tots total per a res.... Xica! Si funcionari pot ser qualsevol! No sé a què esperes tu per canviar la tisora per un simple temari i preparar-te tu unes oposicions: només has d’estudiar per tindre un títol mínim, deixar els teus fills amb qui siga per poder anar a una acadèmia a treballar-te el temari, estudiar de manera implacable mitja dotzena d’hores diàries... I amb el que saps, doncs ajudar al fet que el país funcione (són funcionaris, no sé si capteu el joc de paraules) una mica millor... Pena em va fer la meua amiga, que, per cert, sempre em diu que quan algú enceta el tema del funcionariat, a ella li entren ganes d’eixir corrents i pegar una portada. Que t’agafe aquest impuls en la perruqueria és una putada, perquè amb els rulos posats o el cabell cobert pel paper d’alumini de les metxes, no pots pegar una portada amb dignitat...
I ja que he tret el concepte de ladignitat, no me’n puc estar de contar-vos que a pocs dies de la vaga general coincidesc amb una companya d’edifici (amb poca dignitat de treballadora)i, l’hora d’entrar al treball i quan entrem a l’ascensor, tot i que podia haver-li preguntat si li semblava que feia un dia preciós, li dic, ingènua de mi: “Què,com tenim el tema de la vaga?”. “Ay, mira, -em contesta- yo no voy a hacer porque hay tantas cosas que me gustan y no me quejo...” Pense jo dos segons i li dic “Xica, pos hases mal de no quejar-te”... Ella no sembla que s’ature molt a pensar el contraargument: “No, no pero es que si hago guelga me descuentan el día...” (No penseu que escric en castellà perquè les idioteses es dieuen només en castellà, però és que per aquestes contrades del Sud, malgrat que els polítics diuen que hem assolit els nivells de normalització desitjables, encara tenim la llengua molt limitada, quasi tan limitada com la intel·ligència d’alguns...) . “Dona –li dic jo- a mi també em descompten el jornal i mira...” Es queda un moment en silenci, pren carrereta i m’aboca: “Ya, pero por muy injusta que sea la reforma laboral esta, como a mi me contrataron hace años, no me afecta...” Pa flipar la gachi!Pues xica, lo dicho: qui vinga darrere que tanque la porta, a veure si es queden fora els reis de la ignorància i la idiotesa!!
Publicar un comentario