miércoles, 30 de junio de 2010

Al fum de les Fogueres

(Columna publicada al diari "El Punt" el 30 de juny)

Si un dia haguéreu de compartir amb mi taula i festa, us adonaríeu que els esdeveniments socials em superen. Una taula al voltant de la qual s'apleguen més de sis persones ja em pareix un excés, em sent totalment desubicada, atabalada i incapaç de mantindre una conversa mitjanament intel·ligent, més encara si al costat hi ha altres taules plenes amb gent que conversa —normalment a crits— animada pel bon beure i el bon menjar.
No parlem doncs de quin és l'estat d'ànim que em produeixen les festes multitudinàries com les que acabem de patir a Alacant: les famoses Fogueres de Sant Joan. No negaré que els que hi participen, s'ho deuen haver passat d'allò més bé, com és natural. Tanmateix, els que hem de treballar mentre els altres estan de festa, hem hagut de patir embussos i desviaments de trànsit i retards i pèrdues de temps intolerables.
Tot i això, no puc negar que, malgrat la meua aversió a aquestes (i altres) festes, hi ha algunes coses que em desperten una gran curiositat. Per exemple: Quina gràcia té veure desfilar en plena calorassa del migdia un grup de persones en el qual hi ha més músics que gent disfressada (perquè no deixa de ser una disfressa...) amb el vestit d'alacantina?
Tampoc hi acabe de veure on està la diversió en el fet d'amuntegar-se entre centenars de persones acalorades, suades, algunes begudes, a quasi trenta graus a la «Plaza de la Estrella» (ara, segons resa a les marquesines dels autobusos, ja no és ni la Plaça dels Estels ni tan sols «Luceros»...) a escoltar petardades eixordadores.
Una cosa que sí que em fa una gràcia especial són les tanques que protegeixen gran part dels monuments foguerers, perquè a veure, no havíem quedat que tot i que tant les Falles com les Fogueres coincideixen amb festes paganes (l'equinocci de primavera les unes i el solstici d'estiu les altres) i amb festes religioses (Sant Josep aquelles i Sant Joan aquestes), les unes i les altres no tenen res a veure? Les fogueres no són falles, d'acord. Aleshores perquè protegeixen els monuments amb tanques de «arroz la fallera»(el preferido de les valencianos!)? D'això se'n diu ironia!
I una cosa que em trenca el cor, no com a professora de llengua, sinó com a una simple ciutadana lingüísticament creient i devota practicant: per què segueixen escrivint faltes d'ortografia en valencià en els cartells de fogueres? Doncs perquè realment les fogueres no són de tots ni per a tots. Les fogueres són per a aquells que encara pensen que el valencià és només una llengua d'anar per casa (en espardenyes i bata de «boatiné»).
Publicar un comentario