miércoles, 12 de agosto de 2009

Vacances i llibres abandonats

(Columna publicada a El Punt Digital)

Ara que s’acosten les vacances es deixen de fer activitats al matí en aquest “temple” de cultura que és la Seu Universitària d’Alacant. Quan jo hi arribe cada dia em fa l’efecte que només hi ha vida a la garita que comparteixen la guàrdia de seguretat i l’auxiliar de serveis. La majoria de les Sales estan tancades amb pany i clau, les cortines corregudes. Silenci. A mesura que m’aprope als dominis de la Delegació d’Alacant de l’IEC, l’ambient se’m va fent una mica sinistre... Si us fixeu, les sales principals de la Seu estan dediacades a morts il·lustres: Rafael Altamira, Miguel Hernàndez, Enric Valor, Emilio Varela... Aquests darrers són els que segellen les meues portes, la del despatx i la de la bilioteca, com fotos antigues de fastuosos panteons que soterren a partir d’ara el silenci vacacional de la cultura univeristària.
Hi ha una cosa, però, que fa encara una mica més tètric l’espai solitari que ocupe jo: els llibres vells. Com alguns deveu saber, al costat de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans hi ha el punt d’alliberament de llibres. A la meua hora d’esmorzar m’agrada fer una ullada a les prestatgeries i moltes vegades em pregunte què empenta la gent a deixar allà aquells grapats de paraules gastades. En ocasions hi he trobat petites joies com La plaça del Diamant o El mecanoscrit del segon origen o Crim de Germania i la veritat és que m’ha fet goig tornar-les a tenir entre les mans, amb la ingènua idea que qui les ha llegides n’ha quedat tan meravellat que, seguint la filosofia de l’alliberament de llibres, no se’n pot estar de compartir amb els altres el plaer de la bona lectura. Tanmateix, quan òbric, curiosa de mena com sóc, les primeres pàgines i em trobe coses com “Alberto Martínez 1 de bachiller. 20 de setiembre de 2008”, em neguiteja la vaga sospita que qui ha llegit la meua petita joia –si és que l’ha llegida-, se n’ha desfet, acabat el curs, com qui abandona un gos a mitjan carretera perquè no siga una càrrega vacacional.
Amb tot, a les prestatgeries de llibres vells, que d’altra banda, delaten l’edat del públic que freqüenta normalment les sales de la Seu, on tenen lloc les classes de la universitat permanent, hi he trobat també pàgines esgrogueïdes de temps amb dedicatòries perfumades de recança d’un amor acabat o -vés a saber!, si també d’una vida acabada: “Avui he trobat dos coses: els teus ulls al despertar i aquest llibre. Queden, doncs, agermanats per sempre.” Ho va escriure algú el 12 de juny de 1986 en Espai de la tenebra, d’Andreu Morell. Sempre és molt de temps... Ara guarde jo els ulls, el despertar del desconegut, el llibre abandonat i la tenebra.
Publicar un comentario