jueves, 4 de junio de 2009

ingènua comparseta de botiflers

Què no farà una mare per un fill! Conte: fa uns dies em va sobtar una telefonada del col·legi dels meus fills. Resulta que el Joan C., el meu cadell primogènit, havia quedat entre els 40 finalistes del concurs nacional “¿Qué es para ti un Rey?”, organitzat per FIES (Fundación Institucional Española) i patrocinat per Orange i la Conselleria d’Educació. L’espant va ser doble. Primer perquè el meu cadellet havia fet una cosa d’amagat i no havia gosat confiar-me les seues monàrquiques i estètiques aspiracions (això em fa replantejar-me certs aspectes de la nostra relació materno-filial). Però sobretot… Horror! Malgrat els valors en què intente educar-los, va i la criatura m’ix monàrquica!
Molt a contracor, el porte a València perquè la secretària de no sé què o de no sé qui, en representació del Conseller (ocupat en altres menesters), li done un diplometa i els 40 sel·leccionats es facen la foto amb el president de FIES. A aquesta comparseta innocent, el patrocinador, Orange, que també es fa la foto amb 39 caretes decebudes i una careta emocionada i pletòrica (malgrat que segurament la notícia que li havia tocat anar a veure el Rei, no li ve de nou…), els regala un baló desinflat (com els seus semblats després de l’acte) amb l’anagrama de l’empresa estampat, perquè aprofiten el dia de “festa”per fer-ne propaganda.
En acabar l’acte, els xiquets “comparseta” corren a despenjar els seus dibuixets dels expositors per emportar-se’ls a casa, mentre les càmeres disparen flaixos sobre les galtetes atordides del cap de la comparseta. Després, dibuix en mà, sota un sol de justícia, el Joan C., la seua esforçada mestra i una servidora recorren València en busca d’un lloc on prendre un refrigeri, perquè el xiquet està a punt del desmai, cansat, afamat i assedegat; i resulta que segons ens ha dit l’organització del reial esdeveniment, ni la Conselleria d’Educació, ni FIES, ni Orange tenen pressupost per donar a les criatures un refresquet i un entrepà. Això sí: ens han regalat formidable discurs sobre el rey de todos los españoles, que ha sabut crear i mantindre una família com cal, de les de debò, debò (malgrat aquell ingrat i insignificant “cese temporal de la convivencia” dels ducs de Lugo. Això, però, no ho diuen…). Destaquen també l’honorabilitat i l’humiltat amb què su Majestad el Rey representa la Carta Magna.
El cap de la comparseta, enlluernat pels flaixos i el premi, per la fugisera fama, fa cara de no acabar de tindre clar què és allò de la Carta Magna (només té dotze anys i no ha arribat a la unitat didàctica en qüestió), però para atenció al missatge que la secretària de no sé què li diu que ha de transmetre al rei quan el veja: “Que en la Comunidad Valenciana cuidamos muy mucho de la educació.” AMEN!
Publicar un comentario