Per on començar a escriure? Com? El final sempre és previsible. Previsiblement dramàtic, per això és un "final". Us sembla poc dramàtic el fet que les coses s'acaben? El més difícil, per tant, és començar. Perquè en el fons, començar és arriscar-se... I no tant en el fons, els riscs ens fan por. Però què és la vida sense pors i sense riscs? Ja ho diu Joan Margarit: "la vida està feta d'una sola por i de moltes covardies".
La meua por és que "tu", el "tu"que tinc estacat al cap, a l'ànima, al llibre que escric, a la classe que explique, no hages existit mai... Quina és la teua por?
El meu risc és pensar-te cada dia, saber-te inabastable i tanmateix, cosir el teu nom a la meua ànima amb el fil dubtós d'una història intermitent... Què penses arriscar tu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario