Eileen Chang: L’amor que fa caure ciutats (Traducció de Carla Benet). Club
editor, Barcelona: 2016. 149 pàgines. 17,95 €
Eileen
Chang, pseudònim de Zhang Ailing (1920-1995), escriptora prolífica i exitosa,
que va escriure el gruix de les seues narracions al llarg dels anys 40 del segle XX, entre les
quals destaquen El cadenat d’or
(1943), La rosa vermella i la rosa blanca
(1944) o Bànshēng Yuán (1948), ha
estat traduïda per primera vegada al català aquest any 2016 pel Club Editor de
la mà de Carla Benet amb un postfaci de Ricard Planas.
Les
novel·les de Chang se centren, més que en cap altra cosa, en les relacions
entre homes i dones pertanyents a la burgesia de Shangai i Hong Kong de principis
del segle XX. La seua obra, tot i haver-se gestat durant la guerra civil del
seu país ofereix al públic sobretot històries d’amor, afers de parella
aparentment trivials. En el volum que presentem recull dues de les narracions
més representatives de l’autora: L’amor
que fa caure ciutats i Setge.
En
la primera narra la història d’amor entre una jove divorciada pertanyent a la
família Bai, que vinguda a menys, busca pretendents per a casar la seua filla
fadriana, i Liuyuan, un ric hereu d’ascendència britànica, que tot i haver
sigut presentat a la família Bai amb la intenció de ser casat amb la germana
petita, s’enamora perdudament de Liusú, que decideix instal·lar-se amb ell a
Hong Kong per fugir del jou que suposa per a ella l’ambient familiar. El joc de
seducció entre els dos amants en un ambient de luxe i bellesa és el pilar
fonamental de la narració. En aquest sentit, la delicadesa i la precisió del
llenguatge mostren al lector un festeig subtil, ple de silencis i sentiments
sobreentesos que adquiriran una gran cruesa i es tenyiran d’un impactant
realisme a partir de l’esclat de la guerra.
En
el cas de Setge, la segona de les
narracions que presenta el volum, trobem un relat molt més breu que l’anterior
i de lectura més àgil, on Eileen Chang descriu l’enamorament entre Cuiyuan, una
jove mestra, i Zongzhen, un comercial de trenta-cinc anys, casat i abocat al
desamor i al desencís conjugal, que dos desconeguts que es troben en un tramvia
aturat al mig del carrer durant un setge.
Tant
en un relat com en l’altre podem trobar en
Eileen Chang una escriptora avançada al seu temps, sobretot pel que fa
al tractament dels personatges femenins: dones fortes i decidides, que
s’enfronten amb valor i rebel·lia al pes d’una cultura tradicional i
androcèntrica en la qual la dona és moneda de canvi per als interessos
familiars. En aquest sentit resulta interessant també, el fet que les novel·les
d’amor de Chang, escrites als anys 40, a més de fer caure ciutats, són capaces
d’enderrocar tòpics sobre la cultura femenina xinesa en la ment dels lectors
occidentals del segle XXI.
