Najat El
Hachmi, La filla estrangera, Edicions
62, Barcelona, 2015. 20 €
Najat
El Hachmi (Beni Sidel, 1979) publica en Edicions 62 La filla estrangera (Premi BBVA Sant Joan), una novel·la en la qual
segueix la línia encetada amb El
Patriarca (Planeta 2008) i La
caçadora de cossos (Columna 2011) on narrava els conflictes socials i
psicològics que experimenten dones marroquines que viuen en una ciutat
catalana, perfectament identificable en Vic, la ciutat on es va traslladar
l'autora als 8 anys des del seu Marroc natal.
En
aquesta obra Najat El Hachmi presenta la història d'una xica que entra en la
maduresa havent de decidir entre començar els estudis universitaris o acceptar
contraure matrimoni amb un cosí que viu al Marroc. Educada únicament per la
mare, se sent en deute amb ella pels esforços que ha fet per apujar-la sola en
un país estrany, la qual cosa li provoca un duríssim conflicte intern que
analitzarà al llarg de tota la novel·la. Unit al dilema personal que suposaria
el trencament de l'estret vincle emocional que l'uneix amb la mare i, per
extensió, amb la seua cultura d'origen, explica els problemes d'integració amb
què es troba quan intenta avançar en el món laboral com una catalana més. En
aquest sentit, el contrast entre les dues cultures de les quals la protagonista
sent que forma part, és el pilar en què es fonamenta tota la història.
Així,
aquesta dissemblança presentada de manera crua, despullada de qualsevol tipus
de tabú, fa de La filla estrangera
una novel·la valenta que ofereix al lector la millor i la pitjor cara de la
cultura musulmana i de la societat catalana, i deixa al descobert les mancances
del procés d'integració dels immigrants musulmans al mateix temps que propicia
la reflexió sobre la voluntat d'assimilació i convivència de les dues cultures.
A aquest respecte, la crítica més dura que se li fa a la cultura musulmana és
la repressió i la manca de llibertat que pateixen les dones, fins i tot quan es
troben lluny del seu país d'origen. Així és com en un moment determinat, la
protagonista, una dona rebel, profundament compromesa amb la seua femineïtat i
amb una forta voluntat d'integració, es veu abocada a cobrir-se els cabells amb
el mocador, que esdevé el símbol de la
coerció que pateixen moltes dones d'aquesta cultura. La societat d'acollida no
queda exempta de dures crítiques per part de l'autora, que deixa al descobert,
entre moltes altres coses, la hipocresia amb què es du a terme el procés d'assimilació
dels nouvinguts.
En
definitiva, sota l'ombra de les contínues referències a la figura i l'obra de
Maria Mercè Marçal, Najat El Hachmi presenta una protagonista coratjosa i
decidida que enfronta els conflictes personals i interculturals de manera honesta
i desproveïda de prejudicis i llocs comuns en la qual qüestiona contundentment
algunes de les creences més arrelades de la tradició musulmana i la competència
integradora de la societat occidental.
Ressenya publicada al suplent "Arte y Letras" del diari Información el 31 de desembre de 2015
